En entorns específics, com ara la producció industrial, les operacions de laboratori i el muntatge d'equips electrònics, la presència d'electricitat estàtica pot afectar negativament els fluxos de treball i la qualitat del producte. Les cadires anti-estàtiques, com a seients especialment dissenyats, funcionen principalment per ajudar els usuaris a controlar la generació i l'acumulació d'electricitat estàtica.
El principi de disseny de les cadires anti-estàtiques es basa en la comprensió del mecanisme de generació d'electricitat estàtica. Quan dos materials diferents entren en contacte i se separen, es produeix la transferència d'electrons, de manera que un material es carrega positivament i l'altre es carrega negativament-aquest és el procés bàsic de generació d'electricitat estàtica. El cos humà també genera electricitat estàtica durant les activitats diàries, especialment en ambients secs on la tensió estàtica pot arribar a nivells elevats. En entorns que requereixen control d'electricitat estàtica, aquesta electricitat estàtica pot interferir amb components electrònics sensibles o processos de producció específics.
Les cadires anti-estàtiques aconsegueixen el control de l'electricitat estàtica de diverses maneres. Els materials de construcció de la cadira solen incloure plàstics especials, metalls o materials compostos amb propietats conductores o dissipatives-estàtiques. Aquests materials permeten que les càrregues flueixin lentament a la superfície en lloc d'alliberar-se sobtadament, evitant així les espurnes electrostàtiques. El disseny de les cadires anti-estàtica normalment inclou un punt de connexió a terra, que guia l'electricitat estàtica acumulada a terra mitjançant un cable, permetent una descàrrega efectiva.